Durant més de cinc anys hem buscat un espai on arrelar el projecte: hem parlat amb propietaris, amb administracions i amb diferents actors del territori. Hem iniciat camins en diverses finques i hem defensat espais que estimàvem com si fossin nostres. Tot plegat ens ha fet topar amb una realitat dura: la pressió econòmica i la pressió política són intenses, i sovint acaben pesant més que el bé comú i la cura del territori.

La nostra experiència no és un cas aïllat: és la realitat de moltes persones i col·lectius que volen iniciar un projecte agroecològic o rural. Les dificultats per accedir a una vivenda, a terrenys o a un marc legal i econòmic que doni suport són enormes. No cal romantitzar la vida rural: quan no hi ha cartera que ho sostingui ni un país que ho defensi, tirar endavant es converteix en un acte de resistència.

Treballar la terra sense qüestionar el poder, és seguir sembrant submissió.

Per això continuem; en un nou espai, un nou lloc, lluny de la terra que ens ha vist créixer. Malgrat les barreres, mantenim la convicció i la coherència: regenerar sòls, crear comunitats sobiranes i maneres de produir resilients. Resistir, aprendre i tornar a començar. Amb la mirada posada en la terra viva i en les persones que la fan possible.